Residències 
2018
photo
Practice Makes Perfect

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 22/01/2018 al 27/01/2018
Presentació:
El 27/01/2018 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)

Marta Izquierdo
( Marta Izquierdo, María Muñoz )

La frontera franco-espanyola ha estat durant molt de temps una separació geogràfica fantasmagòrica o abstracta. Però es tracta d’una frontera natural molt concreta: els Pirineus.
Exiliada voluntària a França des de fa quinze anys, en aquest nou projecte, Marta Izquierdo Muñoz experimenta aquesta frontera, recorrent-la físicament, interessant-se així pel paisatge i les llegendes que l’habiten. L’imaginari coreogràfic de Marta Izquierdo està alimentat pels Pirineus, aquesta frontera natural marcada per tràgics desplaçaments com ho van ser els dels exiliats republicans.



photo
Una

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 15/01/2018 al 19/01/2018

Pau Aran Gimeno, Maite Jáuregui
( Pau Aran Gimeno, Maite Jáuregui )

Una és un solo per a una actriu.
És un projecte teatral codirigit per Maite Jáuregui i Pau Aran Gimeno, basat en l’intercanvi creatiu, interdisciplinari.
Maite Jáuregui actua a l’escenari mentrestant Pau Aran Gimeno guia i assisteix el treball. Ambdós han desenvolupat i madurat junts la història d’ Una, una escriptora a la que ens unirem en el seu món imaginari per a descobrir els feets que han determinat la seva realitat actual, menys ideal.



photo
Nocturno

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 13/01/2018 al 15/01/2018
Presentació:
El 20/01/2018 a les 18:30 a Théâtre Garonne (Toulouse)

Leonor Leal
( Leonor Leal, María Muñoz, Antonio Moreno, Alfredo Lagos )

Aquesta proposta en què l’objectiu parteix de l’ampliació del meu llenguatge coreogràfic, de l’exploració d’un altre format musical i del desenvolupament sonor i espacial, es centra en el cos; en els cossos, en el ritme i en la guitarra essencial. En tot allò proper a nosaltres que ens apropen al nostre propi batec. Els materials naturals, les seves textures, els atuells, la taula, els estris de cuina com a instruments de “batalla”. La guitarra sola, la percussió, la cançó primària, els arrossegaments a terra, les sabates o les veus que ens fan cridar a altres cossos, cobren vida en escena per portar, a través d’un folklore comú, reescrit, viatjat i revisitat, una escena flamenca i polifacètica.