L’animal a l’esquena respon a la necessitat dels seus iniciadors María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de Mal Pelo, d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors. L’any 2001, formant equip amb Toni Cots, director i productor artístic de múltiples projectes internacionals de les arts escèniques, defineixen els objectius del projecte de centre i des d’aleshores comparteixen la seva direcció artística.

El nom “L'animal a l'esquena” fa al·lusió a la imatge d’un animal carregat sobre l'esquena, sobre una columna que és l’eix central del cos i del moviment. És una imatge que evoca també una certa condició de fragilitat i de qüestionament del lloc i expressió del cos.

L’objectiu principal de L’animal a l’esquena és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. Un marc d’investigació entès com un procés acumulatiu, de contextualització i reflexió, de formació i d’intercanvi.

L’animal a l’esquena vol reflectir la necessitat actual de la pràctica contemporània de les arts de definir un marc crític mitjançant la presència de diferents veus i visions, amb la finalitat de buscar un canvi de valors en relació amb la visualitat, la textualitat, la identitat i la corporalitat. L’animal a l’esquena constituit com a “refugi temporal” en el qual la diversitat sigui reconeguda i acceptada.