Cicatriz parla de dues persones que es troben i es fusionen fins a haver de separar-se violentament, generant una ferida, i molt de dolor. Tracta del camí per a transcendir la ferida, sanar, cicatritzar. Tracta de la bellesa d’uns cossos que conserven senyals d’haver viscut.

Cicatriz parla de l’amor com una ferida que ens ensenya a sanar. Un acte poètic d’entrega absoluta, sense reserves, sense por. Un camí que ens porta, a través de l’altre, de tornada a nosaltres

Partint d’una història real, d’una trobada, desenvolupen el potencial d’allò viscut. I també el potencial d’altres experiències que podríem viure. Volen desvetllar la seva possible història, la història amagada entre els plecs de la pell, en forma de poesia escrita en els cossos. Les acompanyen en el procés alguns poemes d’Ana Pérez Cañamares, especialment del seu últim llibre publicat De regreso a nosotros.

El procés de creació de Cicatriz va començar al 2013 i va ser interromput, o més aviat travessat per altres processos que el van deixar en suspens. En aquesta residència a L’animal a l’esquena es recuperarà el que s’havia construït per a desenvolupar-lo, destil·lar-lo i donar a cada element el temps i les accions que requereixi.