És un projecte de col·laboració entre Ana Vallés, actriu-directora, i Mónica García, ballarina-coreògrafa. Ambdues es van conèixer l’any 2000 a Madrid; van coincidir en el procés de creació de Fine Romance, de Carmen Werner (Provisional Danza). A partir del 2007, Mónica García treballa regularment en els espectacles de la companyia Matarile Teatro, dirigits per Ana Vallés.

En la residència a L'animal a l'esquena, inicien un procés de treball amb l’objectiu de crear un duet, que es presentarà, amb la col·laboració de Baltasar Patiño, al 2018.

«Com cantarem... com contarem?

Ens endinsem en el procés de creació amb la intenció de trobar eines de treball i maneres de fer a partir de les nostres col·laboracions anteriors. Conceptes com el de protagonista, o el paper de l’espectador, ja visitats, ens porten, aquí, a plantejar-nos la figura de l’agonista: qui potencia l’activitat d’algú altre (contrari a antagonista, que el bloqueja). Acompanyant-nos: l’observació de prop, les distàncies curtes i, sempre, la connexió amb tot el que ens envolta.

I una citació de Slavoj Zizek:
“La fantasia no és res oposat a la realitat. La realitat sempre està constituïda d’una manera ideològica i la fantasia és l’estructura fonamental de sentit que permet que se sostingui com a realitat… Allò real és, doncs, el que succeeix quan perdem el nostre sentit de la realitat.”

I una pregunta: ¿Caldria, per tant, “travessar la fantasia”, trencar aquest encanteri i reconèixer que la fantasia que estableix la realitat del nostre sistema sociopolític és falsa?

D’entrada, deixa la porta oberta».
Ana Vallés y Mónica García