Com parlar de la bogeria? De la cura?
Estem bojos?
No es deshonrarien tots una mica, molts, a la bogeria...

Una actuació teatral, festiva i musical.

Un doctor "Maboul" que cuida amb paraules absurdes, i irrupcions poètiques de bogeria que fan ballar.

És una història en què es trenquen les parets de l'aparença, es destrueixen les barreres entre normal i no normal, es permeten anades i vingudes entre curar i delirar, s'omple bé el nostre ventre de totes les seves paraules i sons, i explotem en absurditats!

I si no fóssim tan diferents els uns als altres, bojos o no, sinó humans davant la bogeria del món en què vivim?

I si un escoltava, si el metge sentia el malalt, i el malalt el metge? És el que no es pot entendre? Veritablement? I per què no intentar fer possible l'esperança en lloc de la desesperació convincent!

I com dir-ho, si no amb la música...


“No hi ha malalts mentals sense societats malaltes.”
Francois tosquelles