Orfeu i Eurídice és una òpera composada per Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, basada en el mite d’Orfeu, el músic traci que descendeix a l'inframon per a recuperar a la seva esposa Eurídice. Es va estrenar el 5 d'octubre de 1762 a Viena i és una de les òperes més influents del període clàssic, marcant una reforma en l'òpera seriosa amb un estil més directe i expressiu.
Gluck va buscar simplificar l'òpera seriosa, eliminant les ornamentacions excessives del barroc, donant més importància a la integració de la música i l'acció dramàtica.
Mal Pelo plantejarà una versió que va més enllà de la història original, i li dona una nova dimensió poètica i filosòfica a la tragèdia d'Orfeu i Eurídice. La contra-narrativa de
Mal Pelo és partir de la base que Eiurídice s’ha mort per decisió pròpia; al llibret original, l’òpera comença amb Eurídice ja morta sense cap altra explicació. El tema del suïcidi i el buit existencial d’Eurídice obre noves portes per a una reflexió més contemporània i complexa sobre l'amor, el sofriment i la mort.